Toni Carbonell

Tria

Inici
Gent
Imatges
Video/Sons
Relats
Postals
Lliurats
Especulacions

Les Eines de camí:

Inspiracions

1.- Abans de començar

«El meu viatge» una de tantes inspiracions que al llarg de la meva vida he tingut.

Vaig llegir en algun llibre que per les persones que tenim aquesta malaltia de voler viatjar, no hi ha cura. Ni tant sols haver fracassat en viatges anteriors. (si no ho deia així, tant m’és, així ho dic jo).

I aquest és el cas que ens ocupa. Vaig decidir fer un viatge tot sol, quan tenia 18 anys i el vaig fer.

Als pocs mesos tornava a casa espantat d’haver conegut a altres viatgers que feia més temps que havien començat i que els notava deteriorats tant emocionalment com físicament.

Però, no he deixat mai de somiar que algun dia tornaria a viatjar tot sol i que millors condicions em deixarien gaudir de conèixer els múltiples mons pels que passaria.

Per altra banda, vaig llegir que el filòsof Immanuel Kant, un home sever i pietós havia dit: «per conèixer món, no fa falta sortir de casa» i això que va viure a finals del segle XVIII.

Es clar que ell no gaudia dels bars, del mediterrani, i de les converses que es poden encetar i no acabar!

És per això, que per un cantó, ara que m’he jubilat (les condicions seran millors no?) he decidit engegar aquest viatge al voltant del nostre mar i per l’altre atès el prudent que sóc ( més aviat poruc) no poso data de tornada.

Si vaig posar dia per sortir:1 d’octubre, però els àngels me l’han posposat. Ara no sé si dir un altre dia, no sigui que els entrebancs em facin desdir….