Un circ modern, petit, cinc nois amb moltes hores de treball per presentar un espectacle …
Una barreja de nostàlgia, enveja i de no entendre m’invadeix!
Pilons de persones assistim a la plaça de braus per aplaudir accions que ens interpel·len, però que no ens commouen. Els llums de l’escenari s’apaguen i les persones ens dirigim …
A l’estiu Olot obre el seu món a les fantasies, però, la meva mirada indecisa, lluita per trobar alguna cosa que l’impressioni.
