Senyors candidats,
Com que no sóc ni en vull ser, no cal que em presenti, simplement faré «com si» un desè candidat hagués fet una reflexió final del debat que vostès han fet:
Dos pensaments m’han assaltat mentre els escoltava. Durant força anys de la transició al «Congreso de los Diputudos» varen aterrar dos persones que marcaven les sessions, en Fraga i en Carrillo. Amb ells vàrem aprendre el que era un discurs de diputat, l’un molt clàssic i l’altre molt reflexiu, ambdós coincidien que argumentaven les premisses i arribaven a conclusions.
Fa anys vaig llegir de Grouxo Marx, que per tenir raó només calia compartir una sola mentida al principi de cada discurs -si fem creure que els llops i les ovelles parlen com nosaltres- la resta és seguir la lògica.
Doncs bé, salvant les distàncies en el temps i les circumstàncies, tots han fet el seu espectacle prou bé: han après el guió i han desenvolupat un personatge que es diferència de tots els altres, i tots han començat el debat (sense temps de descompte) amb una mentida. El decorat i seriositat de TV3 els ha oficialitzat.
No els contestaré, just perquè la meva primera mentida és fer-los creure que jo els crec.
Com diuen els negociadors, tots tenen part de raó i cap la té tota.
Per mi, tal com ha dit en una de les poques intervencions -o potser la única- que no fos advertir-los que gastaven el temps, «no totes les opinions són respectables, encara que tothom té el dret d’expressar-les»
He sentit que assistia a un espectacle semblant a les pel·lícules històriques del rei Artur -La Taula Rodona- on unes persones privilegiades es reparteixen el territori on hi viuen lacais.
I és aquesta escena, tant vista, que m’ha fet adonar de les diferències entre vostès i la meva opció política: som ratolins i vostès representants de gats (Mouseland) la vida canvia i els gats no tenen temps de tenir cura de les eleccions.
Així que, agraït per l’estona digna del cine club del meu poble, però no m’han convençut.
Espero de tot cor, que algun dia es deixi la costum de «només importa guanyar» fent servir totes les estratègies d’assessors que els importa un rave la política, el país i les persones.
Si només podem elegir, fem que els debats siguin la confrontació entre iguals que exposen maneres honestes, més o menys bones, de seguir millorant la vida de més persones. (Encara hi ha molt de camp en aquesta terra)
Mentrestant, hauré de triar «entre els més dolents, el menys!» la qual cosa vol dir triar els que més afavoreixin els meus interessos.
Fins les properes eleccions!!