És difícil sintetitzar-ho tot en un petit article, per tant no resumiré tot el que he pensat, escrit o reflexionat durant aquests 50 anys últims.
Escriuré el que ha quedat expressable: Sóc una persona privilegiada.
Vaig viure les acaballes del franquisme en el si d’una petita família que va viure la guerra civil en silenci, un silenci que va continuar mentre va durar la dictadura i no es va obrir després.
Vaig tenir la sort d’assistir a una escola rebel, vaig viatjar per Europa com un rodamón i he treballat en tots els àmbits de assistència a les persones: Malaties mentals, Deficiències físiques, drogoaddiccions, llar d’infants, Gerontologia i el darrers anys Infermer.
En política he estat un mal anarquista, doncs si bé no sóc capàs de seguir el vot d’obediència he fet incursions en àmbits de partits.
I tot plegat, han estat 66 anys.